T'han copiat el web: què pots fer i en quin ordre

Passa més del que sembla i sempre cau malament: t'han copiat el web. Els textos, les fotos, de vegades fins i tot l'estructura sencera amb els noms dels teus serveis. La primera reacció és escriure enfadat; la segona, no fer res. Cap de les dues funciona, i n'hi ha un ordre que sí.

Com te n'assabentes, gairebé sempre per casualitat

Ningú no surt a buscar això. Apareix quan un client et diu «he vist un web igual que el teu», quan mires la competència per una altra cosa, o quan enganxes una frase teva al cercador i surten dos resultats.

Aquesta última és la comprovació més ràpida que hi ha: agafa una frase del teu web que sigui teva de debò, posa-la entre cometes al cercador i mira quants webs la tenen. Si en surt més d'un, ja saps per on començar.

Guarda la prova abans de dir res

Aquest és el pas que més gent es salta, i el que més costa després. Així que escrius a qui ha copiat, el normal és que esborri o canviï la pàgina en hores. Si no ho has guardat abans, et quedes sense res a ensenyar.

Les quatre coses que cal guardar avui

• Captures de pantalla senceres de cada pàgina copiada, amb l'adreça visible.
• La pàgina impresa en PDF, que guarda la data i el text seleccionable.
• La còpia arxivada: la Wayback Machine guarda versions antigues dels webs i permet ensenyar des de quan existeix el teu text i des de quan el seu.
• Els teus esborranys: el document on vas escriure aquells textos, amb la seva data de creació, val més del que et penses.

Què està protegit i què no

Aquí és on es descarta la meitat dels enfados. El que protegeix la llei és com ho has escrit, no la idea. Que un altre tingui una pàgina de serveis, un apartat de preguntes freqüents o una secció de preus no és copiar: és fer un web.

Copiar és que els teus paràgrafs apareguin tal qual, o gairebé, en un altre lloc. I també que agafin les teves fotos, els teus vídeos o les teves il·lustracions. Les dades soltes —un horari, una adreça, un preu— no són teves en aquest sentit.

No cal registrar res per tenir drets

És el malentès més repetit. A Espanya la protecció neix en el moment en què crees l'obra, sense cap tràmit: ho diu el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual. No cal registrar el text del teu web perquè sigui teu.

L'OMPI ho explica igual per a la resta del món a la seva pàgina sobre dret d'autor: el dret existeix des de la creació, i el registre és una altra cosa.

El registre no és obligatori, però deixa data

El que sí que aporta el Registre de la Propietat Intel·lectual és una data oficial i una presumpció a favor teu si algun dia hi ha discussió. Per a un web sencer gairebé ningú no ho fa, i tampoc no cal.

Per al dia a dia, amb tenir els esborranys datats, les factures de qui et va escriure els textos i les còpies arxivades del teu propi web vas ben servit.

Les fotos són el cas més fàcil

Amb el text sempre hi cap la discussió de si «s'assembla» o «és igual». Amb una foto no: o és la mateixa o no ho és. Si a més és teva, feta al teu local i amb la teva gent, l'assumpte es resol sol.

Per això insistim tant que les fotos siguin pròpies i no de banc d'imatges, com expliquem a fotos per al teu web. I si hi surt gent, amb els permisos en ordre: això és a fotos amb persones i permisos.

El que sí que és legítim copiar

Convé acceptar-ho per no barallar-se amb molins. L'estructura general d'un web de serveis, el fet de tenir un botó de WhatsApp, una secció d'opinions o un formulari curt no és de ningú. Les bones pràctiques són públiques i es copien tota l'estona.

El límit és a les teves paraules i a les teves imatges. Si t'ho prenen, tens raó; si et copien l'ordre dels apartats, tens un competidor espavilat.

Què li passa al teu posicionament amb dos webs iguals

Google no reparteix multes per text repetit, i aquesta és una idea molt estesa i falsa. El que fa és més incòmode: tria una de les dues versions per ensenyar als resultats, i no sempre tria l'original.

Si el web que t'ha copiat té més antiguitat o més enllaços, pots acabar desapareixent de les teves pròpies frases. Com es mira això és a per què el meu web no apareix a Google, i el paper del títol i la descripció, a títol i meta descripció.

El primer pas no és un advocat, és un correu

A la majoria de casos que hem vist, qui ha copiat no és cap pirata: és un negoci petit a qui algú li va fer el web de pressa, o el cunyat que «va agafar coses d'internet». Un correu correcte ho arregla en dos dies.

Què posar en aquell correu i què no

• Qui ets i què és teu, amb l'adreça de la teva pàgina i la seva.
• Quins paràgrafs o fotos concrets estan copiats. Llista curta, sense discursos.
• Què demanes: que ho retirin o ho reescriguin, i en quants dies.
• Res d'insults ni d'amenaces estranyes. Un correu tranquil es contesta; un d'agressiu es reenvia a un advocat i s'allarga tres mesos.

Si no contesten, l'avís a qui allotja el web

Quan el correu no arriba enlloc, el següent esglaó és l'empresa que allotja aquell web. Els allotjaments tenen un procediment per a avisos de continguts i solen reaccionar, perquè a partir del moment en què saben què passa els interessa actuar.

Per saber a qui escriure es mira qui té el domini i on està allotjat, que és el mateix que expliquem a de qui és el teu domini.

Treure-ho dels resultats de cerca

En paral·lel es pot demanar als cercadors que retirin dels seus resultats la pàgina que reprodueix el teu contingut. És un tràmit a part de l'anterior i serveix encara que el web continuï viu.

Els dos llocs on es reclama

1. Qui allotja el web, perquè el contingut desaparegui d'internet.
2. El cercador, perquè deixi d'ensenyar-lo mentrestant.

Tots dos demanen el mateix: adreces exactes, què és teu i per què. Amb la prova guardada del principi s'omple en una estona.

Quan compensa arribar més lluny

Això no és assessorament jurídic, i el pas següent sí que és d'advocat. La nostra experiència és que compensa quan hi ha diners pel mig: t'han copiat sencer, són a prop teu i us adreceu als mateixos clients.

Si és un web d'una altra província que va copiar dos paràgrafs, el correu i l'avís a l'allotjament solen bastar. Barallar-se costa temps i el temps també es paga.

El cas incòmode: l'agència que reaprofita el teu web

Passa, i no sempre amb mala intenció. Algú et fa un web i mesos després en munta un altre de molt semblant per a un negoci del mateix sector, amb els mateixos textos canviats a mitges.

Aquí el que decideix és el que vau signar. Per això convé deixar per escrit des del principi que els textos i les fotos són teus, igual que el domini. Nosaltres ho diem clar: el material és del client.

Com es protegeix un web sense tornar-se boig

No hi ha manera d'impedir que algú seleccioni el teu text, i perseguir-ho és perdre el temps. El que sí que es pot és posar-l'hi difícil i deixar rastre que hi vas arribar abans.

Quatre mesures que sí que serveixen

• Escriure coses que només puguis escriure tu. Casos reals, noms de carrers, la manera de treballar del teu negoci.
• Fotos pròpies en comptes de banc d'imatges, que a més es veuen millor.
• Publicar amb data: un blog amb entrades datades deixa constància de quan va aparèixer cada text, i d'això va un blog per a empreses.
• Revisar un cop l'any enganxant dues o tres frases teves al cercador.

El que no serveix de res

Bloquejar el clic dret, desactivar el copiar i enganxar o omplir les fotos de marques d'aigua enormes. El primer se salta en dos segons, el segon molesta els clients que volen copiar-te el telèfon i el tercer espatlla les fotos que tant et va costar fer.

I tampoc no serveix posar un avís de «prohibida la reproducció» al peu: els teus drets existeixen igual, amb avís o sense. El que sí que ha de ser al peu són els textos legals del teu web.

I si qui ha copiat ets tu sense adonar-te'n

També ho veiem. Un web antic fet per algú que «va agafar coses» i textos que fa anys que són allà sense que ningú els mirés. Si et arriba un avís, la resposta raonable és retirar el que sigui, contestar i reescriure-ho. Costa menys que discutir.

Com s'escriuen aquests textos de zero, sense copiar ningú, és a textos per a la teva pàgina web.

Què costa refer els textos i les fotos

Si portem el teu web, refer els textos d'una pàgina entra al manteniment i no es cobra a part. Si cal refer-lo sencer, va per projecte i amb pressupost tancat per escrit abans de començar.

Als nostres preus, Tu Landing són 100 € al mes i Tu Web 200 €, més IVA i sense permanència, amb domini, allotjament, correu i manteniment a dins; els plans de presència van a 400, 750 i 1.500 € al mes. Si el que vols és publicar contingut propi de manera regular, això és el servei d'articles per al web.

Des de Sant Antoni de Calonge, amb negocis de Girona i Barcelona

Si acabes de trobar les teves frases en un altre web, fes la prova de les cometes al cercador, guarda les captures i envia-nos-les per el formulari o per WhatsApp. Et diem què és discutible, què no ho és i quin és el pas següent sense gastar diners.