Disseny web

Fotos amb persones: els permisos que necessites abans de publicar

Les fotos que funcionen gairebé sempre porten gent a dins. I és aquí on apareix la pregunta que gairebé ningú es fa fins que algú s'empipa.

Un web amb fotos reals ven més que un amb imatges de catàleg, això ho sap tothom. El que es passa per alt és que així que es reconeix una persona en una foto entren en joc els seus drets d'imatge, i tant se val si és el teu empleat, un client content o el veí que passava per davant.

No som advocats i això no és assessorament jurídic. És el que fem nosaltres en cada dia de fotos, després d'uns quants ensurts aliens.

Dia de fotos en un negoci, amb l'equip treballant davant de la càmera

La regla curta, per no donar-hi més voltes

Si mirant la foto es pot saber qui és aquella persona, cal el seu permís abans de publicar-la. Si no se li veu la cara, si és una silueta d'esquena o una mà treballant, el problema desapareix. Davant del dubte, es pregunta o es retalla. Quines fotos calen i com es prepara el reportatge ho expliquem a fotos per al teu web.

Els quatre casos que surten cada setmana

1. El teu propi equip

És el més fàcil d'oblidar perquè són de casa. El permís ha de ser voluntari de debò i convé tenir-lo per escrit, separat del contracte. I quan algú marxa, la seva foto es retira: la que continua penjada dos anys després és la que acaba en una conversa incòmoda.

2. Clients dins del local

La perruqueria amb la clienta al mirall, la terrassa plena, la classe de l'acadèmia. Si se'ls reconeix, es demana. A la pràctica n'hi ha prou de dir-ho abans de començar i deixar que qui no vulgui s'aparti; el que no val és fer la foto i decidir després.

3. Feines fetes a casa del client

Encara que no hi surti ningú. Un menjador reformat, una cuina o un jardí també identifiquen algú, i el client pot no voler ensenyar casa seva. Es pregunta abans de publicar i s'evita el que doni pistes de l'adreça: el número del portal, la bústia, la matrícula del cotxe a l'entrada.

4. Menors

Aquí la resposta curta és millor que no. Si el negoci en viu (una acadèmia, una escola bressol, una botiga de roba infantil) cal el permís de qui tingui la pàtria potestat, per escrit, i encara així val la pena pensar-s'ho dos cops. Una foto d'un nen a internet dura més que el negoci.

Vols saber què et costaria a tu?

Responem el mateix dia. Sense compromís i sense discursos.

Com es demana sense que sigui incòmode

La part que ningú ensenya. Funciona dir-ho en veu alta i amb naturalitat: «farem fotos per al web i les xarxes, qui no vulgui sortir que m'ho digui i ja està». Ningú s'ofèn i la meitat dels problemes es resolen aquí.

Per a qui sí que hi surt, un full de dues línies signat el mateix dia. No cal cap contracte de cinc pàgines; cal que existeixi i que es guardi amb la data.

Què ha de dir aquell paper

  • Qui publica les fotos: el nom de la teva empresa, no «l'agència».
  • On sortiran: web, xarxes socials, fitxa de Google, fullets.
  • Durant quant de temps, i que es poden retirar si ho demana.
  • Com es demana la retirada: una adreça de correu que algú llegeixi.

Amb això tens el raonable. Les pàgines legals que acompanyen tot això les repassem a textos legals per al teu web, i tant l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades com el material de protecció de dades de l'INCIBE publiquen guies gratuïtes per a empreses petites.

El que no compta com a permís

Que no digués res mentre feies la foto. Un cartell a la porta avisant que es grava. Un missatge de WhatsApp de fa sis anys d'algú que ja no treballa amb tu. I la pitjor de totes: «com que ja l'havia pujat ell a les seves xarxes, vaig pensar que no passava res». Que una foto sigui pública no t'autoritza a fer-la servir al teu negoci.

Signant el full de permís d'imatge el mateix dia del reportatge

Quan algú demana que la treguis

Es treu. Sense discutir, sense demanar explicacions i el mateix dia si es pot: del web, de les xarxes, de la fitxa de Google i del fullet que estigui per imprimir. Després es comprova que no continua viva a la versió desada del cercador, que és on es queda gairebé sempre.

Si la que cal retirar és una foto sensible publicada per algú altre, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades té un canal prioritari per demanar-ne la retirada urgent. Val la pena saber que existeix encara que no el necessitis.

Les fotos de banc i les fetes amb intel·ligència artificial

Les de banc semblen la sortida fàcil i tenen dos paranys. El primer és que la llicència habitual no permet fer servir la cara d'un model de manera que sembli que recomana el teu servei o que treballa amb tu. El segon és que aquella mateixa senyora del casc groc surt al web de la teva competència.

Amb les cares generades per ordinador el problema és un altre: no hi ha cap persona al darrere, però poden assemblar-se a algú i, sobretot, en un negoci local es nota. Si has d'ensenyar el teu equip, que sigui el teu equip.

El que es cola a la foto sense que te n'adonis

Això no va de drets d'imatge, però es paga igual de car. Abans de pujar res, mira el fons: matrícules, pantalles amb dades de clients, un albarà amb noms damunt del taulell, la pissarra amb els telèfons. I treu la localització de l'arxiu si la foto és d'una casa particular.

T'ho diem en una conversa de deu minuts

Responem el mateix dia. Sense compromís i sense discursos.

On acaben aquelles fotos, a més del web

Convé dir-ho quan demanes el permís, perquè la foto del dia de reportatge acaba a la fitxa de Google, a les xarxes i de vegades en un anunci. Com es reparteix cada cosa ho expliquem a xarxes socials per a negocis locals. Si algú només vol sortir al web i no a les xarxes, s'apunta i es respecta.

El repàs de les fotos que ja tens publicades

Gairebé tots els negocis hi arriben amb material antic penjat. Endreçar-ho és una estona, no un projecte:

  • Obre el teu web i les teves xarxes i apunta en quines fotos es reconeix algú.
  • Separa les de gent que continua amb tu de les de qui ja no hi és.
  • De les primeres, demana el paper si no el tens; se signa igual de bé avui que fa tres anys.
  • Les segones, fora, sense esperar que ningú ho demani.

La llista completa sol ser de sis o vuit fotos, no de cent. El que fa por és començar, no la feina.

Com ho fem nosaltres el dia de fotos

Ho diem en començar, portem els fulls de permís impresos i els signem allà mateix. Després te'ls tornem a tu, que ets qui publica i qui els ha de guardar. I deixem una llista de qui surt a quina foto, que sembla una bajanada fins al dia que algú marxa i cal retirar només les seves.

Revisant la foto a la pantalla de la càmera abans de publicar-la

Què costa tenir això endreçat

Res a part. El dia de fotos hi va inclòs quan muntem el web, i els nostres preus estan publicats: Tu Landing són 100 € al mes i Tu Web 200 €, més IVA i sense permanència, amb domini, allotjament, correu i manteniment dins. En els plans de presència de 400, 750 i 1.500 € també hi entra, juntament amb els articles i les publicacions.

Treballem des de Palamós, amb negocis de Girona i Barcelona

El dia de fotos és de les poques coses que fem en persona, i aquesta part es resol en els dos primers minuts. Si ja tens fotos publicades i no saps si vas demanar permís, digue'ns quines són i et diem per on començar a endreçar-ho.

Explica'ns què necessites i et donem un preu

Responem el mateix dia. Sense compromís i sense discursos.

FAQ

Preguntes freqüents sobre fotos amb persones i drets d'imatge

Necessito permís per publicar la foto d'un client al meu web?+

Si se'l reconeix, sí. És el seu dret a la pròpia imatge i no depèn que la foto sigui bonica ni que ell estigués content aquell dia. A la pràctica n'hi ha prou de dir-ho abans de fer les fotos i signar un full de dues línies el mateix dia. Si no se li veu la cara, si surt d'esquena o només hi apareixen les mans, el problema desapareix.

I les fotos dels meus empleats?+

També calen, i convé que el permís sigui voluntari i estigui per escrit, separat del contracte de treball. El detall que més s'oblida és la sortida: quan algú deixa l'empresa, les seves fotos es retiren del web, de les xarxes i de la fitxa de Google. Tenir apuntat qui surt a quina foto estalvia molt de temps aquell dia.

Puc publicar la feina feta a casa d'un client?+

Pregunta abans, encara que no hi surti cap persona. Un menjador, una cuina o un jardí reformats identifiquen algú i hi ha clients que no volen ensenyar casa seva. Si et diuen que sí, evita el que doni pistes de l'adreça: el número del portal, la bústia o la matrícula del cotxe aparcat a l'entrada.

Què ha de posar al full de permís?+

Quatre coses: qui publica les fotos, on sortiran (web, xarxes, fitxa de Google, fullets), durant quant de temps i com es demana la retirada, amb una adreça de correu que algú llegeixi. No cal cap contracte llarg; cal que existeixi, estigui datat i es guardi.

I si després algú em demana que tregui la seva foto?+

Es treu, sense discutir i el mateix dia si es pot: web, xarxes, fitxa de Google i qualsevol fullet pendent d'imprimir. Després convé comprovar que no continua apareixent a la versió desada del cercador. Per a casos sensibles publicats per tercers, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades té un canal prioritari.

Les fotos de banc m'estalvien el problema?+

Estalvien el permís, però en porten dos més. La llicència habitual no permet fer servir la cara d'un model de manera que sembli que recomana el teu servei o que forma part del teu equip, i a més aquella mateixa imatge és al web d'altres negocis. Per a un negoci local, les fotos pròpies rendeixen bastant més.

Puc fer servir cares generades amb intel·ligència artificial?+

Pots, però pensa-t'ho. No hi ha cap persona al darrere, així que el permís no hi aplica, i tot i així poden assemblar-se a algú real. El més important és una altra cosa: en un negoci de barri es nota, i la gràcia d'ensenyar el teu equip és justament que sigui el teu equip.

Comencem?

Explica'ns què t'està frenant i et diem com ho resolem.

Una primera conversa sense compromís. En surts amb un pla clar, no amb una factura.

Comença el projecte →
En parlem