Email marketing per a negocis petits: l'única llista que és teva

Gairebé tots els negocis petits ja tenen centenars de correus de clients guardats en algun lloc i no els fan servir mai. L'email marketing per a negocis petits no comença comprant una eina: comença adonant-te que aquella llista és l'únic canal que no et poden prendre.

Què passa quan el canal no és teu

Una xarxa social canvia l'algorisme i de sobte les teves publicacions arriben a la quarta part de la gent. Un cercador canvia com ensenya els resultats i el teu trànsit baixa sense que hagis tocat res. Passa cada pocs mesos i no hi ha recurs possible.

Amb el correu no. Si tens l'adreça d'algú que te la va donar, escrius i arriba. No hi ha cap intermediari que decideixi per tu quanta gent et veu.

La llista que ja tens i mai no has muntat

Abans de plantejar-te captar res, fes el recompte. La majoria de negocis se sorprenen.

On són aquests correus ara mateix

• A les factures i els pressupostos dels últims anys, un per un.
• Als missatges del formulari del web, fins i tot als que no van acabar en venda.
• A les reserves i les cites, si treballes amb agenda.
• A les garanties i els partes de treball que signa el client.
• A la llibreta del taulell, que també compta.

Un taller amb sis anys de factures té tranquil·lament vuit-centes adreces. No són desconeguts: són gent que ja t'ha pagat.

Demanar-ho bé, sense caselles amagades

Aquí és on la gent es posa nerviosa, i amb raó a mitges. La norma que mana és el Reglament general de protecció de dades, i el que demana per al consentiment és senzill de complir: que sigui lliure, específic, informat i inequívoc. En cristià: una casella sense marcar, explicant què li enviaràs, i la possibilitat de retirar-lo quan vulgui.

Quines obligacions té exactament una empresa petita amb les dades dels seus clients ho resumeix bé la Comissió Europea a la seva pàgina sobre protecció de dades per a empreses. I els textos que ha de portar el teu web per a tot això els tens a els textos legals del teu web.

Què sí que pots enviar a qui ja t'ha comprat

Hi ha un matís que gairebé ningú no coneix: a un client que ja t'ha comprat pots escriure-li sobre productes o serveis semblants als que et va comprar, sempre que li ofereixis donar-se de baixa a cada enviament i en el mateix moment de recollir la dada. No és barra lliure, però tampoc no és la barrera infranquejable que molts s'imaginen.

El que no pots fer, en cap cas, és escriure a algú que no t'ha donat la seva adreça. Ni comprada, ni treta d'un directori, ni «la tenia d'un esdeveniment».

L'error d'escriure «novetats»

El primer correu de gairebé tothom es titula «Novetats de [nom del negoci]» i explica que han renovat el local. Ningú no l'obre, i amb motiu: no diu res que serveixi a qui el rep.

La regla és la mateixa que per als articles: escriu sobre el problema del client, no sobre la teva empresa. Si l'única cosa que se t'acut explicar és el bé que va el teu negoci, millor no enviïs res aquell mes.

Cinc correus que sí que s'obren

1. L'avís útil. «Toca la revisió de la caldera abans que comenci el fred». Arriba quan serveix.
2. El truc curt. Tres línies per allargar la vida d'alguna cosa que et van comprar.
3. El canvi que els afecta. Una normativa, un termini, un requisit nou.
4. La feina acabada. Una foto de l'abans i el després, amb dues frases.
5. La pregunta directa. «T'interessaria que féssim X?» Les respostes valen més que les obertures.

Cada quant, de debò

Un cop al mes està bé. Un cop cada dos mesos també. El que no funciona és enviar quatre correus al gener i desaparèixer fins al setembre: aleshores ja ningú no recorda qui ets i les baixes es disparen.

Si tries el mes, tria també el dia i l'hora, i mantén-los. La constància fa la meitat de la feina.

I si no tinc res a explicar?

Doncs no enviïs. Val més un correu cada dos mesos que tingui alguna cosa a dins que un de mensual de farciment. I si la sensació de no tenir res a explicar dura mig any, el problema no és el correu: és que no estàs apuntant què et pregunten els clients. D'allà surt tot, igual que a el blog d'empresa.

L'assumpte és la meitat de la feina

Allà es decideix si el correu s'obre. Funciona el que és concret i curt: «La revisió d'octubre», «Tres coses abans de tancar per vacances», «Canvia el termini de la garantia». No funciona el que és vague ni el que promet molt, i encara menys l'assumpte en majúscules amb signes d'exclamació, que a més és el camí més ràpid a la carpeta de brossa.

Des de quina adreça s'envia

Des de la teva, amb el teu domini. Un correu comercial enviat des d'una adreça gratuïta resta credibilitat i a sobre lliura pitjor, perquè els sistemes antibrossa s'hi fixen molt. Com es munta ho tens a correu corporatiu amb el teu domini.

I hi ha tres registres tècnics que convé tenir posats —SPF, DKIM i DMARC— perquè els correus arribin a la safata d'entrada i no a brossa. Google ho explica a la seva pàgina sobre mètodes d'autenticació del correu. Sona a xinès i ho posa qui et porta el domini en deu minuts.

La baixa fàcil et convé a tu

És obligatòria, sí, però a més t'interessa. Un enllaç de baixa visible al final de cada enviament neteja la llista de qui ja no t'interessa i evita que et marquin com a brossa, que és el que de debò fa mal: quan uns quants usuaris marquen els teus correus com a no desitjats, els següents deixen d'arribar a tothom.

Una llista de tres-cents que et llegeixen val més que una de tres mil que t'ignoren.

Quina eina cal al principi

Al principi, ben poca cosa. L'important no és l'eina: és no enviar dos-cents correus des del teu bústia amb tothom en còpia oculta, perquè això acaba amb el teu domini marcat com a sospitós i amb els correus normals de la teva empresa entrant a brossa.

Amb una eina d'enviament, encara que sigui la gratuïta de qualsevol proveïdor seriós, tens llista, baixes automàtiques i estadístiques. Quan la llista creix i comença a donar diners, ja es mira si compensa pagar.

El mínim que ha de fer

• Guardar la data i el lloc on cada persona et va donar l'adreça.
• Donar de baixa sola, sense que hagis de tocar res.
• Deixar-te exportar la llista el dia que vulguis canviar d'eina.

Aquest tercer punt és el que més gent oblida i el que surt més car després.

El que no s'ha de fer mai

• Comprar llistes. Ni són legals ni funcionen: ningú no et va donar permís.
• Enviar a tothom en còpia oculta des del correu de l'empresa.
• Adjuntar un PDF de vuit megues en lloc d'enllaçar a una pàgina.
• Escriure només quan vols vendre. Si l'únic correu de l'any és el de l'oferta, es nota.
• Copiar i enganxar el text del web. El correu es llegeix d'una altra manera, més a prop d'un missatge que d'un fullet.

Com es mesura sense tornar-se boig

Les obertures ja no diuen gran cosa, perquè molts sistemes carreguen les imatges sols i compten obertures que no existeixen. Fixa't en tres números: quants han premut un enllaç, quants han contestat i quantes baixes hi ha hagut. Amb això saps si el correu interessava o molestava.

I la pregunta final és sempre la mateixa: de les visites i les trucades d'aquest mes, quantes van sortir del correu? Com lligar això sense muntar un panell de control ho expliquem a d'on vénen els teus clients.

On viu la llista

En un full de càlcul es comença, però s'acaba malament: duplicats, gent donada de baixa a qui es torna a escriure, adreces apuntades a mà amb una lletra de més. Quan passes d'un parell de centenars, convé que la llista visqui al mateix lloc que la fitxa del client, que és de què va un CRM per a negocis petits.

El correu i la resta de la casa

El correu no substitueix res, encaixa amb la resta. El formulari del web és on es recull l'adreça, i convé que funcioni de debò: com comprovar-ho ho tens a el formulari de contacte del teu web. WhatsApp serveix per a l'immediat i el correu per al que es llegeix amb calma, com expliquem a WhatsApp Business per al teu negoci.

I quan algú contesti el teu correu, contesta tu ràpid. El temps de resposta decideix més vendes del que sembla: quant trigues a contestar.

Un calendari de tres mesos

Sense eines de pagament i amb un parell d'hores al mes.

Email marketing per a negocis petits: els tres primers enviaments

1. Mes u. Reunir les adreces que ja tens, treure duplicats i enviar un primer correu curt explicant què enviaràs i cada quant, amb la baixa ben visible.
2. Mes dos. Un avís útil de temporada, dels que arriben quan serveixen.
3. Mes tres. Una feina acabada amb foto i una pregunta al final.

Al tercer enviament ja saps qui et llegeix. I aquella gent és la que et comprarà més barat de tot l'any.

Què costa l'email marketing per a negocis petits

L'enviament en si pot costar-te zero durant força temps. El que sí que necessites és el correu amb el teu domini, i això va inclòs a tots els nostres plans: una bústia a Tu Landing, per 100 € al mes; dues a Tu Web, per 200 €; i deu, quinze o vint-i-cinc als plans de presència de 400, 750 i 1.500 € al mes. Tot més IVA i sense permanència.

Si el que vols és que algú s'encarregui del calendari, dels textos i que tot això encaixi amb el web i la fitxa de Google, això és màrqueting digital, i va dins dels plans de presència.

Des de Sant Antoni de Calonge, amb negocis de Girona i Barcelona

Si tens sis anys de factures i no saps per on començar a treure'n les adreces, escriu-nos pel formulari de contacte o per WhatsApp. Et diem què es pot aprofitar i què convé demanar una altra vegada.