Disseny web

Posar els preus al web? Quan sí, quan no i com

És la discussió que més es repeteix quan muntem un web. I gairebé sempre es planteja malament: no és ensenyar-los o amagar-los, és quant ajudes la persona a fer-se una idea.

«Si poso el preu, em compararan». «Si no el poso, no em truquen». Les dues frases es diuen a la mateixa reunió, de vegades per la mateixa persona. Decidir si posar els preus al web té resposta, però no és un sí o un no: depèn de què véns i, sobretot, de què fas quan no pots donar una xifra tancada.

Pissarra d'un negoci amb els preus escrits a mà i a la vista de tothom

Què passa de debò quan amagues el preu

Qui busca un servei a internet obre tres o quatre pestanyes. A cadascuna busca el mateix: una idea de l'ordre de magnitud. Si al teu no la troba, no pensa «que interessant, ho preguntaré». Passa a la següent.

Els que sí que escriuen solen venir amb la mateixa pregunta —«quant costa?»— i una part cau així que els la respons, perquè mai no van estar al teu rang. Aquella feina de contestar pressupostos que no anaven enlloc la pagues tu en hores.

I hi ha un tercer efecte, més silenciós: sense preu, la teva pàgina no té res concret a dir. Ni al cercador ni a les respostes de la intel·ligència artificial, que citen el que poden comprovar. Un text sense xifres és intercanviable amb el de qualsevol competidor.

Quan convé publicar-los, sense dubtar-ho

  • Véns una cosa amb preu tancat: productes, quotes mensuals, sessions, menús, entrades. Aquí amagar-ho només genera fricció.
  • Tens competència amb preus semblants i competeixes per servei, no per ser el més barat. Publicar-ho filtra qui només busca el preu més baix.
  • Reps moltes consultes que no tanquen. Si et passes la setmana explicant tarifes per telèfon, el web t'està enviant la gent equivocada.
  • Ets més car que la mitjana i saps per què. Explicar-ho per escrit, amb el motiu al costat, t'estalvia la conversa incòmoda i atrau qui busca això.
Mans revisant un informe imprès amb xifres damunt la taula, comparant pressupostos abans de decidir

Quan no cal un preu tancat

Hi ha negocis en què donar una xifra exacta seria mentir: una reforma, un desenvolupament a mida, un plet, una obra. Allà l'error contrari també existeix —publicar un «des de 500 €» que no s'assembla a cap factura real acaba en clients enfadats—.

Però «no puc donar un preu tancat» no és el mateix que «no dic res». Gairebé sempre pots donar tres coses:

  1. Una forquilla honesta amb casos: «una reforma de bany completa sol anar entre X i Y segons metres i qualitats».
  2. De què depèn, en quatre punts. És el que la gent vol entendre de debò.
  3. El preu de la primera visita o de l'estudi, encara que sigui gratis. Saber que no costa res preguntar és informació útil.

Quatre maneres d'ensenyar-ho segons el negoci

Tarifa tancada

Una xifra per producte o pla. És el més simple i el que millor funciona en serveis recurrents. Nosaltres ho fem així: els nostres preus estan publicats —100 € al mes la landing d'una pàgina, 200 € el web de fins a deu subpàgines, i 400, 750 i 1.500 € els plans amb articles, fitxa de Google, campanyes i xarxes—, amb el que entra a cadascun.

Des de X

Útil quan hi ha variants, amb una condició: que aquell «des de» sigui una feina que de debò véns a aquell preu. Si ningú no t'ha comprat mai per aquella xifra, és un reclam i es nota.

Forquilla

«Entre X i Y». La millor opció per a obra, reformes i projectes. Dona l'ordre de magnitud sense comprometre't a un número que no pots sostenir.

Preu per unitat

Per hora, per metre, per persona, per pàgina. Deixa clar com es calcula, que sovint importa més que el total.

Vols saber què et costaria a tu?

Responem el mateix dia. Sense compromís i sense discursos.

On posar-los perquè es vegin

Una pàgina de preus pròpia, enllaçada des del menú, i a més la xifra repetida dins de cada pàgina de servei. Molta gent entra directament a «reforma de bany» des de Google i no passa mai pel menú: si el preu només viu en una pàgina a banda, per a aquella persona no existeix.

Si véns productes, a més convé marcar-los amb les dades estructurades de producte de Google, perquè el preu i la disponibilitat puguin sortir als mateixos resultats de cerca. És feina tècnica que no es veu, però canvia com apareixes.

La pàgina de preus, per dins

Gairebé totes les que funcionen tenen el mateix esquelet, i en aquest ordre:

  1. La xifra a dalt de tot, sense paràgraf d'introducció al davant. Qui hi entra ja sap què vol.
  2. Què inclou, en llista i amb noms reconeixibles. «Suport» no diu res; «responem en menys de 24 h laborables» sí.
  3. Què no inclou. La part que gairebé ningú no escriu i la que més confiança dona, perquè és la que evita la discussió del mes tres.
  4. Els dubtes típics, contestats allà mateix: permanència, formes de pagament, què passa si vull marxar, si hi ha cost d'alta.
  5. Un botó de contacte al costat de cada opció, no només al final de la pàgina.

I una prova abans de publicar-la: dona-la a algú que no conegui el teu sector i demana-li que et digui quant costaria el seu cas. Si no sap respondre, encara falta informació.

El que cal escriure al costat del número

Un preu solt genera més dubtes dels que resol. Al costat hi ha d'haver l'avorrit:

  • Si porta IVA inclòs o no.
  • Què hi entra i què no, amb noms concrets.
  • Si hi ha permanència, quanta.
  • Què passa l'any següent, si el primer té condicions diferents.

Això no és només cortesia: en venda a consumidor final la informació sobre el preu i les seves condicions ha de ser clara abans de contractar, i el Ministeri de Consum publica material sobre què ha de saber el client abans de comprar. Escriure-ho bé evita reclamacions i, de passada, transmet que no hi ha lletra petita.

«És que em copiaran els preus»

Te'ls copiaran igual. Qualsevol competidor pot demanar pressupost fent-se passar per client i tenir-lo en dos dies; amagar-los al web només ho posa difícil a qui vol comprar-te.

La pregunta útil és una altra: si l'única cosa que et diferencia és el preu, el problema no és el web. Quan hi ha motius per triar-te —terminis, garantia, qui atén, casos semblants al seu— el preu deixa de ser l'única cosa que es compara, i això també s'escriu.

Client preguntant el preu d'un producte al dependent d'una botiga, la conversa que el web hauria d'estalviar

Què mirar després de publicar-los

Dona-li un parell de mesos i compara tres coses amb el que tenies abans:

  • Quantes consultes entren. Solen baixar en nombre.
  • Quantes acaben en client. Solen pujar en proporció.
  • Quant temps dediques a pressupostar. És on més es nota.

Menys consultes i més clients és un bon negoci, encara que el primer mes espanti. Si passa el contrari —cauen les consultes i no puja res—, gairebé sempre és que el preu està sol, sense el context que el justifica.

Com ho fem nosaltres

Publiquem les xifres perquè ens estalvia temps als dos: qui ens escriu ja sap en quin rang es mou i la conversa comença pel que necessita, no pels diners. Sense IVA, sense permanència i amb la migració de web i correus inclosa.

El que no publiquem és el programari a mida, l'automatització de processos i les auditories d'IA: van per projecte, perquè el preu depèn del que s'hagi de construir i una tarifa tancada seria inventada. Allà donem forquilla i de què depèn, que és exactament el que recomanem en aquest article.

Si hi estàs donant voltes, escriu-nos per WhatsApp explicant-nos a què et dediques i què et pregunten per telèfon. Et diem quin format encaixa i com escriure-ho. Sense compromís i el mateix dia.

Explica'ns què necessites i et donem un preu

Responem el mateix dia. Sense compromís i sense discursos.

FAQ

Preguntes freqüents sobre ensenyar els preus al web

És obligatori posar els preus al web?+

Per a un web informatiu de serveis no hi ha una obligació general de publicar tarifes. El que sí que és exigible és que, quan es ven a un consumidor final, la informació sobre el preu total i les seves condicions sigui clara abans de contractar. En una botiga en línia això vol dir preu amb impostos i despeses d'enviament visibles abans de pagar.

I si els meus preus canvien sovint?+

Publica una forquilla i la data de l'última actualització, o el preu per unitat en comptes del total. Canviar una xifra al web hauria de costar-te dos minuts; si has de trucar a algú per fer-ho, aquest és el problema de fons i convé resoldre'l abans.

Posar preus ajuda al posicionament?+

Ajuda de dues maneres. Respon una cerca amb molta intenció de compra —«quant costa X»— que d'una altra manera resol un altre. I dona dades concretes i comprovables, que és just el que citen els models d'intel·ligència artificial quan algú els demana una recomanació. Un text sense xifres val per a qualsevol empresa del sector.

Què faig si sóc més car que la competència?+

Posar-ho i explicar per què al costat: terminis, garantia, qui fa la feina, què inclou que altres cobren a part. Amagar el preu no evita la comparació, només fa que la comparació passi sense els teus arguments al davant.

Serveix un formulari de "demana pressupost" en comptes del preu?+

Serveix com a complement, no com a substitut. Si és l'única via, filtres molta gent que sí que encaixava però no volia deixar les seves dades per saber si s'ho podia permetre. El que millor funciona és donar una referència i oferir el pressupost per afinar-la.

Vosaltres publiqueu tots els vostres preus?+

Els de web i màrqueting sí, des de 100 € al mes i amb el que entra a cada pla detallat. El programari a mida, l'automatització de processos i les auditories d'IA van per projecte, perquè el preu depèn del que s'hagi de construir; allà donem forquilla i expliquem de què depèn.

Comencem?

Explica'ns què t'està frenant i et diem com ho resolem.

Una primera conversa sense compromís. En surts amb un pla clar, no amb una factura.

Comença el projecte →
En parlem